Corria l’any 1963 quan el grup d’amics que freqüentàvem amb assiduïtat el Tenis Casino Manresa sol·licitàvem a la junta directiva de l’entitat, propietària de l’única pista que aleshores usufructuava aquest club, que ens concedís el permís per ampliar fins a dues el nombre de pistes, cosa que permetria la pràctica del nostre estimat esport a un major nombre de persones evitant –com solia passar normalment- que la major part de les vegades que ens disposàvem a jugar la pista estigués ocupada.

Després de diverses converses sobre aquest aspecte, ambdues parts vam arribar al convenciment que la solució proposada era de difícil acceptació, ja que s’havia d’eliminar pràcticament la zona verda de què disposava la societat consultada. Això, que fou motiu de desolació en veure tallats totalment els nostres propòsits, es va convertir en el punt de partida de nous plans, en constatar que, si volíem formar un club de veritat, havíem de canviar d’aires.

L’hivern aviat se’ns tiraria a sobre i la forçosa inactivitat tennística a què ens condemna la rigorosa meteorologia de la nostra ciutat fou ben aprofitada per traçar nous plans. Suggeriments, dibuixos, projectes i idees anaven cristal·litzant en les freqüents reunions, fins que va arribar l’hora de la veritat: la primavera de l’any 1964.

Eren diversos els oferiments de terrenys que anàvem rebent a mesura que transcendien els nostres propòsits, i la veritat és que vam tenir l’ocasió de visitar els quatre punts cardinals dels voltants de la ciutat. Després d’analitzar degudament els avantatges i els inconvenients de cada oferta rebuda, la decisió fou unànime: el nostre actual emplaçament.

Mentre es donava forma al consell directiu i a la junta esportiva, que inicialment s’encarregarien de canalitzar les diferents activitats a desenvolupar, diversos membres del primer van fer l’entrega inicial, en metàl·lic, per a l’opció de compra definitiva del terreny, que aleshores ens semblava d’una superfície suficient i que en aquests moments considerem que se'ns fa petita.

En aquest terreny, després d’iniciar la captació de socis, que amb les seves aportacions van fer possible la materialització dels nostres projectes, a principis de l’any següent començava la construcció de les instal·lacions pròpiament dites. Primer, tres pistes de tennis i uns vestidors provisionals. Aviat van venir la piscina, el frontó i dues pistes més. Ja com a última fase, van venir el xalet social, la pista poliesportiva, la il·luminació i la jardineria de tot el recinte.

Pot dir-se que la culminació pràctica de les nostres instal·lacions va quedar complerta quan, a data 13 de juny de 1968, vam tenir l’honor que l'Excel·lentíssim Sr. Juan Antonio Samaranch es dignés a presidir els actes celebrats amb motiu de la inauguració oficial.

Aquests inicis i la resta de la trajectòria històrica del nostre club han estat recollits en la publicació commemorativa 40 anys del Club Tennis Manresa, de la qual és autor l'historiador Francesc Comas. La presentació d’aquesta obra va realitzar-se durant l’acte solemne de reconeixement a fundadors i expresidents del CTM, que va tenir lloc el 19 de maig de 2006 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa amb la presència conjunta dels alcaldes de Manresa i Sant Fruitós de Bages.